Jo també sóc una Blackstar

 

Un homenaje a un amigo, Pau Larren, que homenajea tanto a su propio ser "una blackstar", como al vídeo subido a youtube seis días antes de su muerte, por el mismo David Bowie. Homenaje a la vida y a la muerte, a la enfermedad, a la peculiar singularidad... a la belleza, a la valentía, al atrevimiento a mostrarse...

Jo també sóc una Black Star. Pau Larren.

                    a David Bowie.                               
Jo també sóc una Black Star,
amb la tremolor clavada
en el cos per la pol.lució química
i les emocions amb el trasbals de la pell
que no atura la seua evolució entre estels.
No entenc qué ha passat,
però crec que m'han enverinat a ciència certa.
Ara toca desemperir-se, llevar-se de damunt
totes les capes de ceba negra i volar lliure.
Amb les sabates roges desplaçar-me
i lliscar damunt del glaç
enlairant-me
i ser jo
per fi.

 Y aquí el link al vídeo de David Bowie:
https://youtu.be/kszLwBaC4Sw 

Coneixement i Malaltia. Pau Larren.

Thomas  Mann recorda Nietzsche i Freud com dos exemples d'acces al coneixement del. ser humà per la Malaltia. Definint malatia com a vía privilegiada de poder saber el nostre interior, vigilat pel cos conscient. Nietzsche sap que estar sa en una societat Malalta es un contrasentit. La culpa, la mala consciencia, el ressentiment contrauen. Els cossos, els anorreen sense pietat.

Per Freud accedir a l'inconscient ha de ser posible narrant, verbalitzant allò amagat i reprimit. Sóls aixi es pot sanar.